Anniversari naixement Maria Rius

Tal dia com avui, fa 118 anys (01/12/1900), naixia Maria de Riu Berengué (Maria Rius) al municipi lleidatà d’Arbeca; filla de Francisco de Riu i Raymunda Berengué, i germana de Ramon de Riu.

Inicis a Arbeca i trasllat a Barcelona:

Igual que moltes persones en aquella època, no va poder assistir a l’escola i des de ben jove va començar a treballar d’aprenenta de camisera al seu poble. Als 18 anys, ella i la seva família es van traslladar a Barcelona, on va començar a interessar-se per les lluites sindicals i per l’ideologia anarquista. Va entrar a formar part del Sindicat del Vestir de la CNT de Barcelona, situat a l’Ateneo Faros (C/Conde del Asalto, actual C/Nou de la Rambla). Allà va tenir contacte amb altres militants com Lola Iturbe i moltes més. Segons diverses fonts va tenir el carnet nº 1 del seu sindicat, encara que sembla que no va ocupar càrrecs gaire representatius.

 “Su temperamento dinámico y resuelto la inclinó hacia actividades más radicales. Fue, pues, una militante de acción. A tal característica se debe que Maria Rius, habiendo ejercido muy pocos cargos representativos en la Organización, fuese, sin embargo, una de las compañeras más conocidas y apreciadas en los medios de la CNT y en los grupos anarquistas.

Muy solidaria, visitaba constantemente a los presos, y cuando se preparaba alguna fuga -caso frecuentes- se recurría siempre a ella, pues la sabían discreta y eficaz.” Lola Iturbe. La mujer en la lucha social y en la guerra civil en España.

Ateneu Faros 1936

 

Matrimoni i filles:

Maria de Riu va contreure matrimoni el dia 1 d’octubre de 1919 amb Juan Prat Creixell a l’església de Sant Pau del Camp de Barcelona.

Al setembre de 1922 va nàixer un dels seus fills, Francisco Prat de Riu, mentre vivien al carrer Priorat del barri de Sants.

També sembla que van tenir una filla, Rita, nascuda al novembre de 1920. Encara que aquest fet no està comprovat.

Detenció:

A l’agost de 1924, la policia va entrar al domicili de Maria de Riu al carrer Priorat 21 de Sants. Allà, van detenir als seus pares, a ella i al seu company, degut a que van trobar diverses armes i explosius.

El seu company va fugir per no ser detingut i sembla que Maria i els seus pares van sortir en llibertat a l’espera de judici. El seu pare i la seva mare van ser amnistiades un any després. Ella no va tenir aquesta sort i va ser condemnada a 8 anys de presó, els quals sembla que no va complir perquè, segons afirma Lola Iturbe al seu llibre, durant la dictadura de Primo de Rivera va haver de fugir a França després de ser acusada d’intervenir en fugues de presos.

Suport als presos i fugues:

A més de la seva implicació en l’organització anarcosindicalista, va dedicar una part molt important de la seva lluita al suport als presos, formant part del comitè pro-presos de la CNT.

Va participar en diverses fugues de companys de la seva organització.

Una d’aquestes fugues va ser la de Jaume Compte, Jaume Julià, Juan Masip i José Alcodori, entre d’altres, que es va produir el desembre de 1928 a la presó La Model de Barcelona. Maria Rius va intervenir en aquesta fuga (sembla que introduint unes claus falses als presos) on va ser processada i després amnistiada.

També va participar en l’intent de fuga de l’Hilario Esteban, un militant molt actiu en els grups d’acció anarquista durant aquest període i que més tard va estar al capdavant de la columna Hilario-Zamora, que sortí de Lleida cap al front d’Aragó durant la Guerra Civil.

Durant l’any 1924, un dels grups d’acció anarquistes més actius, format per Antonio Devesa i José Aracil, entre d’altres, va efectuar un atracament a la “Caja de Ahorros de Terrassa”. Els que en foren considerats principals autors van ser executats, i la resta van ser jutjats per un consell de guerra. Durant aquest judici, un dels acusats, Antonio Devesa, va reclamar el testimoni de Maria de Riu, que es trobava a la presó en aquell moment. Maria va testificar que al moment de l’atracament ella i el seu fill es van trobar a Devesa al port de Barcelona i van passar unes hores juntes, ja que es coneixien de feia anys. Sembla que havien tingut una relació sentimental. Segons Lola Iturbe, aquest fet va desencadenar que el company de Maria trenqués la seva relació amb ella. Aquest judici va tenir un episodi com a mínim curiós perquè a l’últim moment, hores abans de l’execució de Devesa i Aracil, diverses gestions i trucades confidencials de l’anarquista Ángel Pestaña cap al governador civil de Barcelona (el tristament famós Milans del Bosch) van aconseguir que el rei Alfonso XIII emetés un indult d’última hora cap als acusats.

Maria de Riu també va participar al grup d’acció més famós de l’anarquisme de l’època, Los Solidarios. Alguns dels anarcosindicalistes més coneguts i compromesos del moment en van formar part: Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Joan García Oliver, Aurelio Fernández o Ricardo Sanz. I també moltes dones anarquistes com Pepita Not, Ramona Berni i Maria Luisa Tejedor.

Ascaso i Durruti  van formar part de Los Solidarios

  

Primer exili a França:

Degut a la seva implicació en l’ajut als presos i acusada com a organitzadora de les fugues en alguna ocasió, va haver de marxar a França durant la dictadura de Primo de Rivera.

Quan va caure la dictadura va tornar a Barcelona i es va incorporar al Comitè Femení  Pro-Amnistia, continuant amb la seva incansable lluita en suport als presos.

Assalt a la Presó Amàlia:

Un dels episodis més coneguts on va participar Maria Rius és l’assalt a la presó de dones de Barcelona, situada al carrer Reina Amàlia, al Raval.

Aquest fet es va produir el dia de proclamació de la II República, el 14 d’abril de 1931.

 Maria Rius, que coneixia bé aquell establiment, es va posar al front del grup d’assaltants, alliberant les companyes empresonades i cremant els arxius de la presó. Amb les dones alliberades van marxar en manifestació fins a la plaça de l’Ajuntament de Barcelona per reclamar al president Macià l’alliberament de totes les persones preses a Catalunya.

Presó de dones del carrer Reina Amàlia (anys 30)

La presó de Reina Amàlia, coneguda popularment com a Presó vella o La Galera, va funcionar des de l’any 1839 fins al 1904 al barri del Raval de Barcelona, recloent indistintament homes, dones, infants i persones ancianes. A partir de 1904, arran de la inauguració de la presó Model, va esdevenir exclusivament presó de dones, fins al seu enderroc l’any 1936 per part del Sindicat de la Construcció de la CNT com a part del procés revolucionari.

Aquesta sinistra instal·lació penitenciària ha passat a la història com una de les més tètriques i inhumanes que ha tingut la ciutat de Barcelona.

Revolució i Guerra Civil:

El 19 de juliol de 1936, Maria Rius va ocupar el seu lloc en la lluita als carrers de Barcelona com totes les anarquistes.

Durant l’estiu de 1936, es va incorporar a la columna Hilario-Zamora, destacada a Sástago. Allà fou miliciana i després creà un taller de confecció destinat a vestir els combatents. En aquesta època va prendre part en la presa de Quinto i Monte Cornero.

Aquesta columna va sortir de Lleida el 25 de juliol cap al front d’Aragó, amb l’anarquista Hilario Esteban i el republicà Sebastià Zamora com a caps civil i militar respectivament. En aquest grup també hi van estar assignades un grup de milicianes com Concha Pérez, Rosario Sánchez, Casilda Méndez, o Pepita Vázquez Núñez, que van participar en l’intent de presa de Belchite.

Milicianes i milicians de la Columna Ortiz (1936)

 

Exili a França:

En acabar la Guerra Civil i un cop assumida la derrota de la revolució social a Catalunya, Maria es va exiliar a França, on sembla que no va continuar amb una militància activa, tal i com l’havia portat fins al moment.

Ens sembla que Lola Iturbe expressa aquest fet d’una manera molt bonica:
“Al final de la contienda, se refugió en Francia, limitándose a la vida familiar, esfumándose su fuerte personalidad en la interminable noche del exilio.”

 

Per nosaltres la vida i la lluita de la Maria Rius son una font d’inspiració i motivació que ens dona moltes energies per continuar amb la lluita anarquista, recollint el relleu de totes les que han lluitat per la llibertat en algun moment de la història.

Vam decidir posar-li el nom de la Maria al projecte de la biblioteca perquè trobem que és un referent en quant a la lluita, no només com a treballadora sinó també com a dona.

La Maria va ser una dona d’acció, i precisament per això ens sembla molt interessant que una biblioteca porti el seu nom; perquè l’anarquisme no s’entén sense la combinació entre la formació intel·lectual, que ens dona els marcs teòrics des d’on analitzar les nostres opressions, i l’acció directa, que és una eina imprescindible per fer efectiva la llibertat per la qual lluitem.

Anuncis

Calendari d’Abril a la Biblioteca Anarquista Maria Rius

Ja tenim aquí el calendari de la Biblioteca del mes d’Abril

Dissabte 21 a les 18H
Presentació del llibre “El comú Català” a càrrec del seu autor, David
Algarra Bascón.

Divendres 27 a les 18:30h
CANCEL·LADA!

Dilluns 23 SANT JORDI!!

Estarem durant tot el dia a la Plaça de la Sal (carrer Major) amb una
parada de llibres critics i de 2na mà
Us esperem!

Horari d’obertura:
Dimarts, Dimecres i Dijous de 16:30 a 21:00h
C/ Cortts Catalanes N 79

Calendari de març a la Biblioteca Anarquista Maria Rius

Hola de nou estimades lectores rebels! Després d’aquest incert mes de febrer, hem preparat un mes més tranquil, perquè puguem gaudir de cada activitat amb la intensitat que es mereix. Així també entrarem amb més calma a la primavera.

Ja sabeu també que podeu passar-vos tots els dilluns, dimarts i dimecres de 16:30 a 21h per la biblioteca i llegir alguna revista o llibre o simplement per debatre i comentar l’actualitat.

Us esperem!

 

Activitats d’aquesta setmana

Aquest dimecres 21 tindrem amb nosaltres una de les encausades per la
resistència de la M.A.T

A les 19:30 ens explicarà com va ser i som s’enfronten al judici.

I el divendres 23 a les 19:00 no et pots perdre la presentació del
llibre “lucharon contra la hidra del patriarcado” de la mà de l’autora
Nekane Jurado

Lucharon contra la hidra del patriarcado:

Una rica teoria i pràctica de lluita de dones amb visió de gènere,
classe i poder, es va conjugar en la dècada dels anys 1930. Lluita que
estem obligades a investigar i rellegir per entendre les claus i els
possibles camins de la nostra lluita en 2017

Us recordem que a part de les activitats estem oberts els dimarts,
dimecres i dijous de 16:30 a 21:00